Creaciones
El pot de vidre

Reciclant…

El pot de vidre

El pot de vidre

Dia rere dia, quan s’amagava el sol i tornava a casa, Enom dipositava un
record al pot de vidre, en el que com si fos una guardiola guardava tot el seu
passat. A vegades posava en ell una petita (o gran) pedra, eren els dies que
més valia oblidar, els dies avorrits posava una fulla seca, aquells en els que
s’havia enamorat d’algú o d’alguna cosa guardava una flor, en els que aprenia
quelcom posava un petit tros de guix, als rutinaris una branqueta de fusta,
als trepidants el cap d’un misto…

Eren petites coses amb les que la seva avia li havia ensenyat a traduir totes
les experiències del dia. L’avia li havia donat les lliçons més simples, útils
i sabies de la seva vida. I ell des de feia molt temps omplia aquest pot de
vidre amb tot allò que resumia el seu estat d’ànim.

Quan passava un any i era el moment de celebrar el seu aniversari, tornava a
obrir el pot i treia els valuosos records que havia anat dipositant.

  • Les pedres formarien part d’un mur que semblava voler caure i  aquestes el reforçarien.
  • Les fulles seques eren ideals per omplir el coixí dels seus somnis i imaginar.
  • Les branquetes li permetrien entrar en calor, quan l’ànima tremolava pel fred de la indecisió.
  • Les flors i els seus pètals robarien somriures a la gent a la que Enom els
  • entregava, convertint en moments de joia.
  • El guix serviria per ensenyar quelcom a algú i compartir la seva experiència i sapiència
  • El cap de misto era ideal per encendre a algú que estava abatut, per ajudar-lo a reprendre el vol.

D’aquell pot res sobrava, tot es reciclava, tot tenia un fi, un ús…

Tot el que recullo a diari va al meu pot, ho reciclo, em serveix, ho re-
utilitzo i ho comparteixo…

Avui, faig 34 i per celebrar-ho amb vosaltres trobareu escampats tots els meus records…  Ajudeu-me a omplir el pot 😛

Share this Story

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *